Arxiu mensual: Agost de 2008

  On vas noia dels ulls verds?que tens rinxols de deessai el caminar arditi portes al cor melanconia. on vas noia dels ulls verds? Qui et canta la joia.qui et promet la glòria,qui et regala la nit?qui et rossega el … Continua llegint →

     És trist com un mai més diu tant i dóna al clau i estalvia un llarg poema.   Trist el que causa dolorida melangia cor de bat a bat sense coratge que pren estada i és bàlsam encara. … Continua llegint →

No és la calor de mare ni la de l’amant tampoc la calor és de l’estiu bé voldria despullar-me a la fresca d’un riu.     mpo.agost 2008

  Tinc tal plàcid enganduliment  potser em puc anar rompent si bellugo el dit del peu, que si em giro a la dreta la nyonya torbaria en breu i si em tombo a l’esquerra s’esbrava l’encís bell, prest… esdevé del més … Continua llegint →

  Giravolta, furga convençuda de cobdícia i arrogant feta, camina trafolla, fiblant i regna amb avidesa espicassa, punxa, mossega, és golafre, insaciable, gelosa, escodrinya i traiex trastoca i enreda arreu capgira és tramposa, hàbil, murmuri  i brunzit,   ziga·zaga… vola, … Continua llegint →

 UN ADÉU EN CADA COSA Tornaré al mar brillant de Sanitjaun preciós dia de setembreblau, suggestiu i exacte.Tornaré a la platja d’altre temps,destinada a perdre’m en aquells dies d’encara bellesa.  Tornaré a l’estiu lent de Nura   a reviure el teu aire perfumat … Continua llegint →

  Avui… jugues la darrera partida,camí de la divina pau,un dolç silenci,i se’m fa tristno poder veure’t més. Al tauler… les peces col.locades,disciplinatsels negres peonses posen a la fila,les torres a la guait,saltenels cavalls més ardits,a dreta i a esquerraalfils … Continua llegint →

    Quan l’angel del campanar marca l’est aprenc la teva darrera lliçó, "mestre desconegut de seny" perduts els teus ulls verds, llençols blancs i nets. Quan l’angel del campanar marca l’est demano al vent t’alleugeri el patiment, agafat a la vida, … Continua llegint →

     Sovint…passeja amb l’amiga de braçet pel passadís la porta que’s tanca, avui no pot fugir, camina desmarxada, trista, capficada, dins la bombolla de la ciutat sense primavera. on és el meu sofà? on tinc el moneder, i el … Continua llegint →