Nadal sense tu i enguany
el balcó mullat de pluja…
…a la llar refugi i d’aixopluc càlida,
un pessebre plora la llum apagada.
Plora la branca, l’estel i la campana.
En un racó; esqueixat, callat un arbre,
per cada ferida ens perd una branca.
Plora l’engronsadora, que ja no branda.
I ens arribarà l’hora encantada,
aplegarà un gran silenci…
alternarem del troç que ens manca,
del teu bes, de l’olor de ta falda,
de que encara rebem flames, i ens
portes vent net, sense fullaraca.
Nadal sense tu i enguany
el balcó mullat de pluja…
Sense venjança, en vindran d’altres,
caminarem amb noves ratxes…
amb cels freds carregats d’astres
i no sortirà el sol que t’esborri.
Que d’on fas estança, si qualsevol signe…
a bocins ens estriparem per estirar-lo.
Nadal sense tu i enguany
el balcó mullat de pluja…
a la Merçe del primer Nadal que vam passar sense ella
Montse
casa pairal 
Benvolguda amiga, has descrit amb molta delicadesa i sensibilitat el que representa un Nadal d\’aquests que tots hem hagut de viure alguna vegada. Només desitjar-te que el Nou Any faci més lleuger l\’equipatge dels records i que la Pau amari el teu esperit.