-
Entrades recents
Comentaris recents
Montserrat en a la lluna PEPI en la metamorfosi d’una don… Montserrat en un ball particular d’un… Montserrat en Nadal sense tu Montserrat en Trata de tardor a Praha Arxius
- febrer 2011
- Abril 2010
- febrer 2010
- Desembre 2009
- Novembre 2009
- Octubre 2009
- Abril 2009
- Desembre 2008
- Novembre 2008
- Octubre 2008
- Setembre 2008
- Agost 2008
- Juliol 2008
- Mai 2008
- Abril 2008
- febrer 2008
- Novembre 2007
- Setembre 2007
- Agost 2007
- Juny 2007
- Mai 2007
- Abril 2007
- Març 2007
- febrer 2007
- Desembre 2006
- Agost 2006
- Juliol 2006
- Juny 2006
- Mai 2006
- Abril 2006
- Març 2006
Categories
Meta
Arxiu de la categoria: poema meu
la caixeta dels retrats (a la meva mare)
Casas. Ball de tarda Ja torna a traginar la caixeta dels retrats. En sèpia i corcats ja torna a traginar imatges del passat, collaret de perles vestidet estampat sabates blanques llaç quadrat, a l’aire, magnòlies fugint a … Continua llegint
Publicat dins de poema meu
2 comentaris
on va la noia dels ulls verds?
On vas noia dels ulls verds?que tens rinxols de deessai el caminar arditi portes al cor melanconia. on vas noia dels ulls verds? Qui et canta la joia.qui et promet la glòria,qui et regala la nit?qui et rossega el … Continua llegint
Publicat dins de poema meu
Deixa un comentari
trist com un mai més
És trist com un mai més diu tant i dóna al clau i estalvia un llarg poema. Trist el que causa dolorida melangia cor de bat a bat sense coratge que pren estada i és bàlsam encara. … Continua llegint
Publicat dins de poema meu
Deixa un comentari
calor d’agost
No és la calor de mare ni la de l’amant tampoc la calor és de l’estiu bé voldria despullar-me a la fresca d’un riu. mpo.agost 2008
Publicat dins de poema meu
Deixa un comentari
migdiada interrompuda
Tinc tal plàcid enganduliment potser em puc anar rompent si bellugo el dit del peu, que si em giro a la dreta la nyonya torbaria en breu i si em tombo a l’esquerra s’esbrava l’encís bell, prest… esdevé del més … Continua llegint
Publicat dins de poema meu
Deixa un comentari
s’està guanyant que l’esclafin
Giravolta, furga convençuda de cobdícia i arrogant feta, camina trafolla, fiblant i regna amb avidesa espicassa, punxa, mossega, és golafre, insaciable, gelosa, escodrinya i traiex trastoca i enreda arreu capgira és tramposa, hàbil, murmuri i brunzit, ziga·zaga… vola, … Continua llegint
Publicat dins de poema meu
Deixa un comentari
a l’amiga
UN ADÉU EN CADA COSA Tornaré al mar brillant de Sanitjaun preciós dia de setembreblau, suggestiu i exacte.Tornaré a la platja d’altre temps,destinada a perdre’m en aquells dies d’encara bellesa. Tornaré a l’estiu lent de Nura a reviure el teu aire perfumat … Continua llegint
Publicat dins de poema meu
Deixa un comentari
al meu pare
Avui… jugues la darrera partida,camí de la divina pau,un dolç silenci,i se’m fa tristno poder veure’t més. Al tauler… les peces col.locades,disciplinatsels negres peonses posen a la fila,les torres a la guait,saltenels cavalls més ardits,a dreta i a esquerraalfils … Continua llegint
Publicat dins de poema meu
Deixa un comentari
l’angel del campanar el mou el vent
Quan l’angel del campanar marca l’est aprenc la teva darrera lliçó, "mestre desconegut de seny" perduts els teus ulls verds, llençols blancs i nets. Quan l’angel del campanar marca l’est demano al vent t’alleugeri el patiment, agafat a la vida, … Continua llegint
Publicat dins de poema meu
Deixa un comentari
passeig pel passadís de cada dia
Sovint…passeja amb l’amiga de braçet pel passadís la porta que’s tanca, avui no pot fugir, camina desmarxada, trista, capficada, dins la bombolla de la ciutat sense primavera. on és el meu sofà? on tinc el moneder, i el … Continua llegint
Publicat dins de poema meu
Deixa un comentari